Fils tensors

Els fils tensors són idonis per a persones majors de 35 anys, que presenten els primers signes de flacciditat.
També es recomana com a tractament preventiu o reparador del despenjament de la pell i la pèrdua de l’oval facial.
El tractament amb fils tensors està indicat també per a persones amb una menor capacitat per regenerar els teixits de suport de la pell i per a pacients que pateixin algun tipus d’asimetria facial (deguda a malaltia o a accident), per tal d’anivellar el costat dret i l’esquerre, així com l’asimetria a la zona de les celles.

Els fils tensors són fils de sutura reabsorbibles i biocompatibles que afavoreixen la cohesió de les cèl·lules, oferint com a resultat un tibament cutani.
La col·locació de fils tensors d’àcid polilàctic (PLA) o polidioxanona (PDO) és senzilla, ràpida i indolora. No calen punts ni incisions.
Un cop s’ha aplicat la sutura, els fils tensors actuen en el teixit subcutani i estimulen l’activació dels fibroblasts i la producció de col·lagen. Aquesta activitat, que es perllonga durant un quant temps, ajuda a augmentar el volum i restaura la forma del rostre de manera gradual i natural.

L’àcid polilàctic (PLA) que forma els fils tensors és un conegut polímer que fa anys que s’utilitza en diversos camps mèdics, com ara el de la cirurgia craniofacial. És un material totalment reabsorbible i compatible biològicament amb els teixits humans. Aquest material té una taxa de degradació molt més lenta que altres materials utilitzats amb freqüència en la realització de sutures, per la qual cosa els seus beneficis es perllonguen durant més temps.

La polidioxanona (PDO) és un material reabsorbible i compatible amb els teixits humans i molt emprat en les sutures de cirurgia cardíaca, ja que potencia la cohesió de les cèl·lules.
A nivell subcutani, la polidioxanona genera una fibrosi o procés reparatiu al seu voltant, fet que desencadena la producció de noves fibres elàstiques de col·lagen i elastina.

L’aplicació dels fils tensors és molt senzilla. Mitjançant una cànula especial es diposita el fil espiculat o cònic i en tensar-lo es produeix el tibament de la pell.

Els resultats que ofereix el tractament amb fils tensors són naturals, sense canvis artificials al rostre i en harmonia amb la fisonomia de la persona. Els seus resultats s’observen des de l’aplicació, millorant cada setmana i augmentant fins als 3 primers mesos. Els efectes dels fils tensors es mantenen de 12 a 18 mesos, depenent del tipus de pell i de les característiques específiques de la persona.

•    Els fils tensors són totalment reabsorbibles i compatibles al 100% amb l’organisme.
•    És una manera fàcil i no invasiva de tenir un efecte lífting sense cirurgia, i per tant sense anestèsia.
•    El canvi experimentat després del tractament és molt natural.
•    Els fils tensors no es noten ni es veuen; tampoc no es perceben al tacte.
•    No cal una preparació prèvia al tractament, encara que es poden seguir els consells dels especialistes per tal que els fils tensors siguin més efectius.
•    Els fils tensors es poden aplicar a la cara i al cos.
•    Es poden complementar amb altres tractaments de rejoveniment facial.
•    Hi ha diferents tipus i mides de fils a triar segons la zona d’aplicació.
•    No deixen cicatrius.
•    El tractament es pot repetir per reforçar-ne els efectes.
•    Els fils tensors estimulen la producció de col·lagen i elastina a la pell.

•    Tenen un efecte lífting immediat, alhora que afavoreixen la producció natural de col·lagen i elastina.
•    Produeixen una elevació i reestructuració de les àrees tractades.
•    Defineixen un contorn natural. Prevenen la flacciditat i milloren la ja establerta.
•    No canvien la fisonomia, sinó que la milloren de manera notable.

Encara que la zona on s’apliquen habitualment és el rostre, hi ha altres zones del cos on aconsegueixen refermar la pell notablement:

•    Coll
•    Braços
•    Ventre
•    Pits
•    Glutis
•    Part interior de les cuixes

Un dels principals avantatges del tractament amb fils tensors són les seves poques contraindicacions i incompatibilitats. Cal evitar el tractament en els casos següents:

•    Malalties neoplàsiques i autoimmunes, afeccions vasculars o diabetis
•    Dones en període de gestació o lactància
•    Persones amb infeccions actives a la zona on s’ha d’aplicar el tractament
•    Persones que estiguin prenent anticoagulants o antiinflamatoris, ja que generarien dificultats en la cicatrització